Inspirat en una llegenda Celta que va impactar-me. Desprès de fer un estudi de les varies versions que té. En vaig fer una interpretació lliure
Temps era temps a un regne de la zona bretona de Cornualla hi havia un Rei molt poderós i magnànim anomenat Gradlon, tenia una filla a la que estimava amb bogeria que es deia Dahut. L’altre poder dins la ciutat era el bisbe, Guénolé, que també disposava de moltes riqueses i adeptes que el seguien fidelment.
Dahut havia estat educada en les antigues tradicions celtes per la seva mare. Arribant a ser-ne una experta coneixedora. La princesa va anar creixent i va esdevenir una jove de gran bellesa, de caràcter alegre i desinhibit. La seva pell clara poblada de pigues ben repartides i el cabell d’un roig brillant enlluernava com el sol d’un dia d’estiu.
El Rei Gradlon sabia que Dahut adorava la mar, ja que des de petita passava moltes hores admirant els moviments de la mar, deixant-se hipnotitzar pel ritme de las marees. Semblant a voltes que ella mateixa anés canviant de tons a fi de quedar integrada dins del paisatge.
Un dia, el Rei va decidir fer-li un regal, sabent que ella el valoraria amb tot el seu cor. Va fer construir una ciutat sobre el mar, fortament reforçada, envoltada per una gran muralla, que la protegís de les fortes tempestes marines que acostumaven a tenir lloc en aquell indret. Hi va fer adaptar una porta de ferro per deixar sortir els pescadors a la mar. Per tal d’evitar accidents, va decidir que Ell, en guardaria l’única clau que obria la porta i sempre la portaria penjada del coll.
Dahut era feliç a la nova ciutat que van anomenar “Ys”. Allà, la princesa, va tenir molta acceptació entre la gent, que li agraïen el bon tracte que els donava i aviat van anar seguint amb entusiasme les costums de la jove princesa. Retornant poc a poc a restablir-se els costums i ritus de la mare terra, ja una mica oblidats. Dahut cada nit organitzava al seu palau, algun acte entretingut, com ara gaudir de la musica, la poesia, el teatre i altres espectacles, convidant al poble a participar-hi. Això va costar-li a la noia l’antipatia del bisbe, que veia disminuir la seva influencia i poder sobre la gent. Van tenir fortes discussions sobre el tema, i mentre Dahut és queixava al seu pare de les pretensions del religiós que volia continuar tenint la ciutat sumida en l’apatia i el conformisme, evitant cap mena de acció que podes apartar-los del camí per ell establert. Guénolé escampava injuries sobre la jove princesa, tatxant-la falsament de llibertina, de muntar orgies, on segons deia el bisbe, cada nit la noia tenia un amant diferent, i a punt d’alba el matava.
Un bon dia, va aparèixer a la ciutat un cavaller desconegut vestit tot de vermell i amb antifaç. Dahut va quedar fortament impressionada per la mirada d’aquell home. Va fer-lo convidar aquella nit a palau per tal de conèixer-lo. Segons diuen se’n va enamorar perdudament. Aquella mateixa nit van fer l’amor, i encara era fosc quan l’estrany amant del que ningú en sabia la identitat, però si, que venia de la mar, la va convèncer d’agafar la clau del coll del seu pare, que dormia plàcidament, per tal d’ensenyar-li el seu regne que segons deia, es trobava en un punt llunya fora les muralles. Ella totalment convençuda de que deia la veritat i dominada per aquells ulls aiguamarina que la tenien encisada, ho va fer i l’hi va entregar la clau. Tan aviat l’home, va tenir-la a les mans, al·legant una indisposició, va fer-se fonedís. Anant a obrir la porta il·luminada pels llamps d’una forta tempesta, aconseguint que el mar rabiós penetres a la ciutat ara desprotegida i desprès d’una dura lluita, s’empassés Ys.
El Rei Gradlon, diuen que alertat pel bisbe, va corre per tal d’evitar la catàstrofe, muntat dalt d’un cavall marí que va sorgir miraculosament de la mar. Va aconseguir trobar la seva filla i per un moment va pensar que podria salvar-la, però una ona gegantina la va fer relliscar del darrera del seu pare i va ser engolida per les aigües que tan estimava, ofegant-se junt amb quasi tota la població. Diuen que ningú va veure mai més l’home de vermell. El Rei es va poder salvar, i junt uns quans ciutadans, és va refugiar terra endins, on va crear una nova ciutat anomenada Quimper que encara ara és la capital de Cornualle. Dahut, es va convertir en una sirena i diuen els pescadors que quan surten a la mar, encara ara, poden sentir els seus cants que ressonen entre els tocs de la campana d’Ys.Una llegenda diu que algun dia no molt llunya, durant el decurs d’una cerimònia celta Ys tornarà a emergir de la mar amb tot el seu antic esplendor.
Dahut havia estat educada en les antigues tradicions celtes per la seva mare. Arribant a ser-ne una experta coneixedora. La princesa va anar creixent i va esdevenir una jove de gran bellesa, de caràcter alegre i desinhibit. La seva pell clara poblada de pigues ben repartides i el cabell d’un roig brillant enlluernava com el sol d’un dia d’estiu.
El Rei Gradlon sabia que Dahut adorava la mar, ja que des de petita passava moltes hores admirant els moviments de la mar, deixant-se hipnotitzar pel ritme de las marees. Semblant a voltes que ella mateixa anés canviant de tons a fi de quedar integrada dins del paisatge.
Un dia, el Rei va decidir fer-li un regal, sabent que ella el valoraria amb tot el seu cor. Va fer construir una ciutat sobre el mar, fortament reforçada, envoltada per una gran muralla, que la protegís de les fortes tempestes marines que acostumaven a tenir lloc en aquell indret. Hi va fer adaptar una porta de ferro per deixar sortir els pescadors a la mar. Per tal d’evitar accidents, va decidir que Ell, en guardaria l’única clau que obria la porta i sempre la portaria penjada del coll.
Dahut era feliç a la nova ciutat que van anomenar “Ys”. Allà, la princesa, va tenir molta acceptació entre la gent, que li agraïen el bon tracte que els donava i aviat van anar seguint amb entusiasme les costums de la jove princesa. Retornant poc a poc a restablir-se els costums i ritus de la mare terra, ja una mica oblidats. Dahut cada nit organitzava al seu palau, algun acte entretingut, com ara gaudir de la musica, la poesia, el teatre i altres espectacles, convidant al poble a participar-hi. Això va costar-li a la noia l’antipatia del bisbe, que veia disminuir la seva influencia i poder sobre la gent. Van tenir fortes discussions sobre el tema, i mentre Dahut és queixava al seu pare de les pretensions del religiós que volia continuar tenint la ciutat sumida en l’apatia i el conformisme, evitant cap mena de acció que podes apartar-los del camí per ell establert. Guénolé escampava injuries sobre la jove princesa, tatxant-la falsament de llibertina, de muntar orgies, on segons deia el bisbe, cada nit la noia tenia un amant diferent, i a punt d’alba el matava.
Un bon dia, va aparèixer a la ciutat un cavaller desconegut vestit tot de vermell i amb antifaç. Dahut va quedar fortament impressionada per la mirada d’aquell home. Va fer-lo convidar aquella nit a palau per tal de conèixer-lo. Segons diuen se’n va enamorar perdudament. Aquella mateixa nit van fer l’amor, i encara era fosc quan l’estrany amant del que ningú en sabia la identitat, però si, que venia de la mar, la va convèncer d’agafar la clau del coll del seu pare, que dormia plàcidament, per tal d’ensenyar-li el seu regne que segons deia, es trobava en un punt llunya fora les muralles. Ella totalment convençuda de que deia la veritat i dominada per aquells ulls aiguamarina que la tenien encisada, ho va fer i l’hi va entregar la clau. Tan aviat l’home, va tenir-la a les mans, al·legant una indisposició, va fer-se fonedís. Anant a obrir la porta il·luminada pels llamps d’una forta tempesta, aconseguint que el mar rabiós penetres a la ciutat ara desprotegida i desprès d’una dura lluita, s’empassés Ys.
El Rei Gradlon, diuen que alertat pel bisbe, va corre per tal d’evitar la catàstrofe, muntat dalt d’un cavall marí que va sorgir miraculosament de la mar. Va aconseguir trobar la seva filla i per un moment va pensar que podria salvar-la, però una ona gegantina la va fer relliscar del darrera del seu pare i va ser engolida per les aigües que tan estimava, ofegant-se junt amb quasi tota la població. Diuen que ningú va veure mai més l’home de vermell. El Rei es va poder salvar, i junt uns quans ciutadans, és va refugiar terra endins, on va crear una nova ciutat anomenada Quimper que encara ara és la capital de Cornualle. Dahut, es va convertir en una sirena i diuen els pescadors que quan surten a la mar, encara ara, poden sentir els seus cants que ressonen entre els tocs de la campana d’Ys.Una llegenda diu que algun dia no molt llunya, durant el decurs d’una cerimònia celta Ys tornarà a emergir de la mar amb tot el seu antic esplendor.
